No importa el numero de nits sense tu, nomes que ja tens amb qui compartirles, i mai he sigut jo.

Fa dies que em tornes a ronda el cap, em fa falta veuret un ultim cop, crec, i aixi poder tancar el cercle, adonar-me de debo q tu no ets qui jo espero/pensaba, i seguir endavant com fins ara, amb el meu somriure als llavis i els meus somnis a les ales i al cor.

Divendres 29/abril/16

Com oblidar algu q s'ha colat al teu cor i si ha fet un lloc sense ni tan sols demanar permis? 

Dimarts 6/4/16

Ha sigut gairebe fugaç, pero aquet petit contacte.... el tornar abraçar-te...pfffff A mi tampoc se q em passa quan soc amb tu, i tho dic d devo, normalment sempre puc controlarme pero no amb tu... M'agradaria q x un cop fos certa tota la fredo q puc progectar fora i q els teus ulls no focin capaços d descongelar-la, la mirada timida, inclus algo enrrajolat...

Dies cm els d sempre, dimarts 6/4/16

La questio tmb es q jo em faig sempre la idea q tens parella, q no puc estar amb tu, i q em segueixis dient les mateixes coses sense fer res x cambiar la situacio...dons no em mola, pk no vull acostumarme a akets moments cm els davui (espectaculars ja ho saps), i seguir aferrant'me a algo q no em dona el q em mereixo. Es una situacio complicada,  ho se... complicadisima sentimentalment pels dos, ho se pk feia dies q no stava "animada" i avui mhas ajudat a millorarho, tot i q se q no ahuria d ser aixi, m'animes, m'alegres i no em mereixo kedarme sempre a les portes d'aixo q podriem tindre.

Matins complicats

Hi ha dies q el simple fet d no tenirte al meu canto m'entristeix. Hi ha dies q no puc deixar d pensar-te, d recordar-te, tot i savent q haig d'oblidar-te i deixar-te anar.

12/març/16 Un dia d'aquells grisos

Tinc aquesta sensacio d trencat, aquest sentiment de perdua, i no estic segura si es x l'amistat q ja teniem o x la possible oportunitat d'algo mes q noto perduda, esbeneida, dissolbent-se enfront nostre. 

Potser q inconscienent ho fes expres i possar-nos-ho mes facil x poder allunyarnos l'un d l'altre (el meu inconscient i jo no sempre anem a la par), i ara es quan jo t'anyoro i no em fa res reconeixer q et trobo a faltar... Poder abraçarte mentres fem conya, mirarte al ulls i no saber si fa un moment ho feies tu i just has apartat la mirada pq no ens hi quedem enganxats

Nit d'amistat. Pq q encara ho som. Dijous 10/març/16

Lunica manera q tinc, ara mateix, d mantenir la ment ocupada es busca una manera d poder passar un bon temps fora del pais, i no nomes per tu, pero no negare q en siguis una d les raons. No vull oblidarme d tu... no... ni molt menys. Pero planejar tot el q puc fer, m'ajuda a superarte, no se si esperar q facis el pas, pq has d saver una cosa d mi...puc estar pensant en deixar tot el q tinc aqui, pero tmb soc capaç d tirarme ala piscina per amor, pq en el fons sempre desideix el cor. Pero bueno sempre volent compartir amb un bon amic el q sento, el q m'inspira i el q em dona ales, viatjar sigui com sigui, en avio, atraves d l'escritura, mitjantçan l'experencia compartida, filofejan-t'hi a la vida