Un principi, dos finals... Una nit entre d'altres

Fa molt q vaig deixa d demana permis per fer el q vull, el q sento, el q surgeix d mi en el moment. Fa molt q vaig apendre a viure el moment, com l'altre dia al sol, cm dos sargantanes agafan energia d la roca,  l'un d l'altre. Fa molt q vaig apendre a demanar perdo pq el meu egoisme fereix als demes...ja et dic no m'arrepenteixo d res,pero sento q el desitjar-te tan al meu canto, t'esta fent mes mal q be, q a vegades el teu somriure hauria d ser mes lluminos i no pots... Pero altres cops!!! Aii Deu meu..!!! Et brillen els ulls d tal manera... Es cm si tot fos facil, cm si les nostres vides ja estiguen encreuades...